He llegit aquest interessant article de la sociòloga Marta Rovira. Després de realitzar un estudi s'ha detectat que els catalans que se senten nacionalment espanyols rebutgen el ruquet. Home, a mi tampoc no em fa gens de gràcia el bou -i deixe de banda la qüestió de l'adhesiu dels bous al carrer, que també s'han popularitzat molt per ací. Ara, quin adhesiu es va crear abans, el del bou o el del ruquet? Jo diria que el del bou -sobre la rata-penada espere que Fuset faça una entrada... Vull dir, que davant un símbol banal espanyol, es va haver d'inventar-ne un altre. Marta Rovira també afrima que la bandera oficial de Catalunya és un símbol més integrador que l'estelada i, més enllà dels draps de color, reflexiona si els elements del catalanisme desacomplexat seran capaços d'atraure aquella gent que no és de la ceba. Aquesta idea m'ha fet pensar per la valoració que sobre la bandera oficial fan els catalans que se senten nacionalment espanyols. Com veuen ells la bandera oficial de Catalunya? Apunte una possible hipòtesi: la bandera oficial de Catalunya és un símbol que els identifica com a habitants d'una comunitat autònoma, essent el conjunt d'aquests territoris, les autonomies, com així els seus símbols -banderes o himnes-, una forma de representar l'Espanya actual. És dir, la bandera oficial de Catalunya, per a aquests catalans que se senten nacionalment espanyols, és un símbol a partir del qual construeixen la seua identitat nacional -espanyola. Així, aquest consens i acceptació de la bandera oficial, rau en el fet que permet ambivalències a l'hora de ser interpretada com a element de la comunitat imaginada. Ara caldria saber què diu Marta Rovira sobre aquesta hipòtesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada