Tres d'entrades més avall us parlava de l'acte de presentació de Compromís a la ciutat de Castelló. Torne al tema del trage i la corbata perquè dóna joc. El 1987, ara fa vint anys, bona part de la gent de l'antiga UPV es trobava ideològicament més propera als postulats que defén Eu. Anar, aleshores, en trage i corbata, haguera estat poc menys que impensable. Només cal veure les fotos de l`època, amb bona part de la militància nacionalista amb una barba que no tenia res a envejar a la de Homeini. Amb açò no vull dir que el BLOC i Eu siguen formacions radicalment distintes, perquè això no és tampoc del tot cert: hi ha coincidències en la defensa i valoració d'allò públic, en la protecció del medi, en un major autogovern, en una política més democràtica, participativa i acostada a la gent del carrer. En diferents entrades de Rafael Castelló en adonem que hi ha un part de l'electorat d'amdós formacions que és intercanviable. Ara bé, fóra estúpid no veure les diferències evidents, i deixaré a banda les divergències ideològiques. El trage i la corbata és el símbol més visible de la transformació que ha viscut una part de la militància nacionalista, probablement aquells col·lectius que trauen uns millors resultats electorals i han aconseguit eixir de la marginalitat. Aquesta gent que fa 20 anys no haguera portat trage i corbata, arriba un moment en què canvia el xip. Eixes persones, que poden no haver batejat els fills, veuen que cal anar a les processons, perquè ens hem de fer veure, cal que ens coneguen... perquè la senyora Vicentica ens ha de votar, i si cal, s'ha d'anar a ca la senyoreta Vicentica a donar-li el sobre amb la papereta. Qui parla de processons, diu també presentacions falleres, de reines de les festes, gaiates i actes del mateix estil que s'estenen de nord a sud del país. Ja són ganes de dedicar-li hores el cap de setmana a esdeveniments d'aquest tipus, però un butlletí i notes de premsa no són suficients. Cal baixar a l'arena, arromangar-se i posar-se la roba de faena: el trage i la corbata
