Fa unes setmanes arrere, un grup de llauradors es va concentrar davant les portes d'un supemercat de la ciutat de Castelló, on es ven taronja a un preu inferior als costos. Aquell dia, per a Canal 9 la notícia era l'enviament d'un vaixell, des del port de Castelló i carregat de taronges, cap a la Xina. La imatge impagable va ser la del president d'una cooperativa, que va llegir -en castellà- el text en xinés que apareixia en les caixes -evidentment, li havien dit abans què volia dir aquella frase. Tot seguit, trenta segons si arriba per a parlar de la concentració a Castelló.
Hui a migdia la cosa ha estat més o menys igual, encara que aquest colp han canviat la Xina pels Estats Units. S'han gelat les taronges de Califòrnia i existeix una demanda que en part es pot cobrir amb fruita valenciana. Segons la periodista, una taronja navel, una peça, val 1 euro. Des d'ací, ens diuen que s'envia un vaixell de taronges cap al nou continent. La imatge que transmet Canal 9 és la d'una agricultura que exporta als mercats emergents -la Xina i països asiàtics- o a l'Imperi -els Estats Units-i que té un únic problema: la mancança d'aigua. La realitat, però, encara que la vulguen amagar, apareix als diaris de forma sistemàtica. Dijous vaig anar al tros i el desastre era evident: les pluges de dimarts i dimecres havien fet que la clementina es fera un poc més malbé del que ja estava. Hui ha tornat a ploure, així que encara haurà empitjorat la cosa. Supose que en les properes setmanes hauré d'anar a llançar la fruita de l'arbre -quina faena més agradable. Un veí del meu oncle, com que enguany ja és el tercer que se li queden les taronges damunt de l'arbre, desesperat, ha decidit agafar la motoserra i tallar tot l'hort. Allà estan els tarongers, serrats per on s'aprimen les branques. Aquesta és l'autèntica imatge dela citricultura valenciana, però que mai de la vida eixirà per Canal 9.
