Una nova via d'aigua en la nau d'ERC

El problema no és l'hora de castellà. Al cap i la fi, segons un estudi (2 del maig del 2005) que va presentar l'antiga cap del Departament d'Educció, fins el 20% de les classes de Primària i prop del 40% a Secundària s'impartien en castellà. Que ara es done una hora més, amb totes les que se n'han fet, quan en teoria s'haurien d'haver impartit en català ....La culpa d'aquest desgavell té noms i cognoms: CiU. Per això, m'indigna quan llig entrades de Carme Laura-Gil. Que no recordes que tu vas ser Consellera, com pot obrir la boca davant del desastre de la immersió, del qual eres responsable? ERC, el partit dels filòlegs, té mala peça al teler. Ací el problema no és l'hora de castellà, no ens enganyem. Maragall -Ernest- ha demostrat que segueix disciplinadament les ordres de Madrid -i això tampoc no és nou. On és el recurs que es demanava aquest cap de setmana? Des d'ERC i sectors propers, poden seguir embolicant la troca, però la realitat és que formen part d'un govern que accepta docilment els dictats de Madrid. Toni Fullat es va enfadar l'altre dia per l'article de Cardús. Xavier Mir demana la dimissió d'Ernest. Xa, Xavier, i per què no demanes que ERC deixe el govern abans d'engolir-se'n una altra. Quantes esteu disposats a empassar-vos-en? Ho deia l'altre dia en un comentari a Toni Fullat: ERC és un partit "cremat", pel que fa a les il·lusions va alçar entre una part dels votants, que en un moment concret van veure gent honesta. Si ERC no espavila prompte, abans de les properes eleccions al Parlament de Catalunya haurà deixat orfe bona part del sobiranisme, que s'ho pensarà dues vegades abans d'anar a votar. En pocs menys de quatre anys ERC s'ha carregat tota la faena que havien fet durant anys i panys. Hui ERC és tan nacionalista com CiU. Veurem què diu Gordillo, després d'aquella fantàstica entrada sobre Carretero o les referències a la dutxa escocesa -cal recordar que el bany el comparteix ERC amb el Psc? Almenys, des d'un punt de vista valencià, a nosaltres ens beneficia aquest descrèdit que comença a patir ERC. I em sap greu, perquè nosaltres ací representem el que vosaltres allà, però si us van malament les coses, deixareu de tocar-nos el nas. Així, que de tot cor, esperem veure-vos com el vaixell de la imatge: tocat i afonant-se.