Cada dia m'agrada més Artur Mas, encara que si fóra català probablement no el votaria, però aquesta és una altra qüestió. Amb el temps Mas ha guanyat en presència, cada dia més atractiu, templat, amb un vestit que li va d'allò més bé. Pareix un actor de cinema. L'heu vist quan es passa la ma pel cabell? Ma mare, quan apareix Mas a la tele, li diu a la meua germana que ha de trobar un home com ell per a casar-se. Si és que Mas, allà on va, triomfa i és que en quatre dies, ja veureu, president de la Generalitat de Catalunya.
La política és així de cruel, per això em sap greu, molt de greu, tota la gent que ara mateix se sent decebuda a Catalunya. Us entenc, us havíeu fet il·lusions i ara aneu a donar-vos un colp de cap davant la realitat. Tan sols cal llegir el que s'ha escrit en els blocs de Vilaweb per a captar la sensació de desengany entre bona part dels companys. A mi em va passar l'any 1999, quan el BLOC, per ben poc, no va entrar a les Corts. El 2003, com que va tornar a ocórrer, ja em va paréixer un poc més normal. La veritat és que recorde aquella nit de maig del 99 -una nit en què feia ja prou calor-, fora, al balcó de ma casa, mentres mirava al carrer i pensava com és d'injusta és la vida. Molta gent tindrà ara mateix una decepció tan gran que més d'un haurà promés no anar a votar mai més de la vida. Espere que Zapatero faça un gest, oferisca quelcom que permeta Esquerra sumar-se a l'acord. És trist haver d'escriure espere que Zapatero faça un gest, perquè al cap i al fi, apareix com l'artífex de l'Estatut. Les reunions a la Moncloa -i no em referisc a la darreres, de Mas, Puigcercós i Carod, i Saura-, tan sols han servit per a evidenciar la imatge trista, de divisió, dels partits catalans, perquè cadascun ha anat allà a no sé sap ben bé què.
L'Estatut, malgrat les opinions en contra, no és un mal Estatut. No és el que voldrien la majoria dels blocs de Vilaweb, no és el que es va aprovar al Parlament de Catalunya, però és que, tampoc anem a enganyar-nos: la política és així.
