Babel

Mireia: Hem vaig posar molt calenta quan el Brad Pitt obre les cames de la seua dona i li acosta un orinal. No fa ni un parell de minuts que el metge li ha tancat la ferida que li ha provocat la bala. L'escena, amb el metge, que desinfecta l'agulla amb un encenedor, és d'un realisme que estremeix. La Laura habilment guia els seus dits fins als meu Carlitos -portava faldilla dimecres- i comença a jugar amb ell. Com en sap la Laura, té molt bona mà. Mentre la Laura introdueix l'anular al meu Carlitos, el Brad besa la seua dona que pixa en l'orinal...

Jordina. Vam anar al cinema perquè Mar i Diego ens recomanaren el film. Mai més els tornaré a fer cas, us ho dic ara. Jo ja tinc prou amb els telenotícies, vinga morts ací i allà. Ara el Saddam, que en els trauen al dinar i al sopar. L'últim ha estat això dels xiquets s'han penjat perquè volien imitar el que havien vist a la televisió. Molt desgradable, Babel. Jo al cine vaig a passar-m'ho bé una estona, no tinc ganes de patir. Mai més.


Àngel Canet. No tenia classe, així que vaig quedar amb uns alumnes per a anar al cinema: Joan -que va vindre amb la seua germana Teresa-, Miquel -que com no s'espavile no aprovarà la meua assignatura, Vicent -a aquest no el coneixia de res, era amic de Teresa-, Jordi -un xic que juga molt bé a futbol- i Rosa -la professora de matemàtiques. Teresa i Miquel havien curt de diners, així que entre Rosa i jo abonarem la quantitat per a traure l'entrada. Jordi no volia a veure Babel i al final no sé a quina sala va entrar. El film em va fer reflexionar sobre les condicions de la nostra sanitat, especialment perquè en aquella aldea estaven mancats d'ambulància. Al poble tampoc no en tenim, i com deia el "Liante" de hui, la Generalitat es va gastar 3 milions de pessetes en llogar cotxes, allà no sé en quin país d'Àsia, quan Julio Iglesias va participar en un acte de propaganda de la Comunitat -la seua, perquè nosaltres som del País.........