Osagyefo va ser breu. Va dir que el més important era aconseguir la independència; la resta vindria sola. Tot el bé derivaria directament de la independència.
Eben, de Kapuscinki.
Ha passat el temps, però encara em tremola la mà. Tenia por, ho confesse, vaig odiar els meus caps pel que m'obligaven a fer: com em podien ordenar que el matara? El coneixia des de la infantesa; li vaig jurar que el soterraria dalt del Tossal del Corb, allà on de menuts ens va agafar una tronada de primavera. Vaig anar a comunicar la notícia a sa mare, caminàrem sis hores fins a la tomba i quan vam aplegar allà dalt, em va dir que mai més em volia tornar a veure. No el vaig matar per aquest maleït acord, ell va morir per una Irlanda independent. Aquesta guerra, maleïda guerra. Daithi, el seu cabell pèl-roig, arrissat, em recorda tant al xic que ara mateix espera l'ordre del meu germà per a afusellar-me...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada