Philip Roth (La contravida)

Seguisc amb Philiph Roth i el seu personatge Zuckerman, en aquest cas amb el volum La contravida. El principi -encara no he passat de la plana 60- és un ganxo brutal d'aquells que decideixen un combat de boxa per ko. És una pena que cap editorial s'haja atrevit a traduir els títols de Philip Roth publicats abans que La Magrana ens fera arribar amb el nou mil·leni les novetats d'aquest autor nord-americà.

Philip Roth (Zuckerman)

Hi ha més literatura en les poc més de 100 planes d'Elegia que en el 90% de les novetats en català que s'han publicat enguany. Malauradament, la nostra literatura és un apèndix -només cal veure la política de traduccions- del que es publica en castellà. Collonades com La pesca del salmó al Iemen o Indecisió et fan pensar en la gent que dirigeix les editorials. Com és possible traduir dos llibres-fem com els esmentats, que d'ací un any ningú els recordarà, mentres que no disposem encara en la nostra llengua de la trilogia de Zuckerman? Després de llegir Zuckerman et reafirmes en una idea que fa temps et persegueix. Literatura es sinònim de Fins que et trobi, d' Una dona difícil, de Zuckerman....

L'amor boig

Probablement un dels llibres més interessants que he llegit en els darrers mesos, no tant per l'argument -la part final resulta fàcil d'endevinar; el principi és molt més directe, et deixa sense saber molt bé on et trobes- com per la forma en què estat escrit. Una prosa encisadora, la de l'autor; tal volta, la història d'amor més bonica que he llegit des d'El fil de plata -reconec, però, que no m'apassiona el gènere. En alguns moments m'ha recordat la narrrativa esbojarrada de Comes, en uns altres la simplicitat de Murakami i també, per què no?, el Pamuk de La nova vida. Fóra interessant llegir ben prompte una nova novel·la de Pere Rovira. Ara és cosa d'ell. Ànim.

Terrorista, de John Updike

Vaig cercar algun comentari a la xàrcia sobre aquesta novel·la i em vaig identificar, de seguida, amb la frase final del comentari de Jordi Romero: Quan l’acabes, però, penses: i què? Doncs sí, no li vaig trobar massa sentit quan la vaig finalitzar. No tenia res millor a fer el protagonista, que fer-se musulmà, quan son pare, egipci, el va abandonar de menut i ha estat al seua mare -d'ascendència irladesa- qui la criat? Musulmà i idiota, és el nostre protagonista, perquè s'estima més treballar de repartidor damunt d'un camió que anar a la universitat. Sempre veig Gertrudis i Claudi en una llibreria, he fullejat el llibre no sé quantes voltes, però mai me l'acabe d'emportar. Des que vaig llegir l'argument -cosa que no faig gairebé mai-, malgrat que el tinc a la mà, sempre el torne a deixar al prestatge.

En castellà he vist un grapat d'obres de butxaca d'aquest autor, però com prioritze la literatura traduïda al valencià-català, encara no he llegit res de Conejo. S'atrevirà alguna editorial a traduir la sèrie de Conejo? Només és possible traduir un llibre si al mateix temps també apareix en castellà?