Sona el despertador d'una mestressa de casa que viu a Los Angeles durant els anys 50. Virginia Woolf, una Nicole Kidman que no havia reconegut, fa estona que barrina, quan de sobte sent el rellotge del menjador. Clarissa triga massa en aturar el maleït despertador; esperitada, s'alça perquè ha d'organitzar una festa per al seu amic Harry, poeta que ha guanyat un important premi. Tres històries que s'uneixen al llarg del film i s'acaben convertint en una. Un piano que acompanya l'espectador durant prop de dos hores. Un llibre que, com tants altres, he tingut a les mans unes quantes vegades, però que encara no m'he emportat cap a casa. La propera volta?
