Probablement un dels llibres més interessants que he llegit en els darrers mesos, no tant per l'argument -la part final resulta fàcil d'endevinar; el principi és molt més directe, et deixa sense saber molt bé on et trobes- com per la forma en què estat escrit. Una prosa encisadora, la de l'autor; tal volta, la història d'amor més bonica que he llegit des d'El fil de plata -reconec, però, que no m'apassiona el gènere. En alguns moments m'ha recordat la narrrativa esbojarrada de Comes, en uns altres la simplicitat de Murakami i també, per què no?, el Pamuk de La nova vida. Fóra interessant llegir ben prompte una nova novel·la de Pere Rovira. Ara és cosa d'ell. Ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada