Per què guanyen?

Ho vam tractar d'explicar quatre entrades més avall. El comentari d'Inés anava en en la mateixa línia. A Almassora érem 24 persones -crec- per als diferents col·legis, una per mesa; a Castelló, segons Inés, només 60 i escaig persones del BLOC, una per a cada col·legi. Cal que la gent s'involucre, que s'implique, o ens guanyaran -com sempre- i per golejada. Dilluns parlava amb el nou diputat del BLOC a les Corts per aquesta circumscripció i el seu missatge era clar: cal fer partit. Així que si estàs llegint aquesta entrada, ens votes i no eres afiliat, ja pots córrer i emplenar una butlleta perquè el BLOC i el País Valencià et necessita. El racista i ultraconservador de Sabino Arana va crear el PNB fa poc més de cents anys: el PNB va ser durant bona part del segle XX el referent del poble basc. Pujol es va llançar a la construcció d'un partit que aplegara diferents sensibilitats nacionalistes i aquesta organització ha estat fonamental en els darrers 25 anys de la història de Catalunya. El BNG és la suma de partits diversos, units perque cal treballar per Galiza. El BLOC et necessita perquè sense tu mai tindrem el país que tots somiem, perquè si no ens dius el que penses mai sabrem quina és la teua opinió sobre allò que t'afecta i, d'aquesta manera, millorar el nostre discurs. Perquè sense BLOC mai tindrem País Valencià, perquè sense partits polítics els països no existeixen. No et demanem que ho dónes tot, però sí que ens recolzes i tractes de llançar-nos un cable quan ho necessitem. Vinga, no t'ho penses més, afilia't -o fes-te simpatitzant.

AC (No estàs sol)

La primera agresión de la que tiene constancia este diario se produjo en torno a las doce de la noche del sábado a escasos 45 metros del aparcamiento del campus universitario. Al grito de «hijos de puta» , un grupo de cinco personas «de unos veinte años de edad y aspecto normal» agredió a A. M., de 27 años de edad, y a A. C., de 31 años, militante de la organización juvenil del Bloc y miembro del Consell Nacional de la formación. Al primero le dieron un puñetazo en el ojo que le provocó una contusión; al segundo, le tiraron al suelo y le propinaron varias patadas, como consecuencia de las cuales presenta contusiones en el vientre y en el costado y tuvo que recibir un punto en la nariz, según relató a este diario un portavoz del Bloc Jove conocedor de la situación.

La misma fuente señaló que los dos afectados recibieron «un trato horrible» en la Ciudad de la Justicia, donde acudieron a presentar una denuncia después de los hechos. «Les trataron como delincuentes en vez de como víctimas y les obligaron a cambiar de lengua pues, según les dijeron, por la noche no tienen traductores de valenciano» , explicó.

Publicat a Levante-El Mercantil Valenciano dilluns 7 de maig del 2007.

5 de maig (manifestació a València)

Al Pont d'Aragó ens sorprén l'autobús del BLOC que va en direcció a Mestalla. Més avant, al carrer de Xàtiva topete amb Jordi, que passa a tota velocitat. Em pense que és ell, però va tan ràpid que no li dic res. Arribem a la Plaça de Sant Agustí i ens dirigim a la furgoneta del BLOC. Fuset,des de dins, reparteix banderes del partit i mans amb el lema Adéu Pp. En una taula, situada damunt de la vorera, trobes la piruleta del BLOC i no sé si també camises. No he estat massa hàbil per a fugir, així que abans que puga reaccionar, me trobe repartint banderes i mans. Comença la manifestació i xarrem amb gent de Carcaixent. Més tard deixe el grup i parle, primer, amb la gent de Xilxes, i una estoneta després amb AC. Per allà que passa Sareta, a tota velocitat i reparteix besets per a tots. Ens trobem a Colom, açò s'acaba, almenys per a nosaltres. De tornada, agafem el metro perquè estem cansats de passejar. Dins del transport públic, pense en el que pot passar a la nit, quan la gent se'n vaja del concert. Des de fa anys que el sendemà els diaris informen de galtades, corregudes i agressions.

Guanyar vots, explicar el país (300 anys d'Almansa)

La pregunta m'ha deixat descol·locat -i si us explique el lloc, més encara. M'ha dit si havia penjat les banderes per Sant Jordi. Este és el País Valencià real, el de la gent que no sap res d'Almansa. Li he explicat que el 25 d'abril feia 300 anys de la batalla d'Almansa, i com a conseqüència d'aquell fet, l'antic Regne de València va ser esborrat del mapa, va desaparéixer. M'ha tornat a preguntar per les banderes que havia penjat al balcó de casa. Li he contestat que la bandera amb el blau és l'oficial del País Valencià, mentres que la bandera de les quatre barres, era el símbol dels reis de la Corona d'Aragó i apareix -li he posat un exemple- en la frontera de l'estació de València o fins a les darreries dels setanta -he pensat en l'entrada de l'amic Josep Blesa- en l'escut del València CF.

Finalment, abans d'anar-me'n, he deixat de banda la cançoneta historicista i he anat a allò que ens interessa: Vicent, les taronges se'ns queden damunt de l'arbre perquè els que ens governen no fan res per l'agricultura, ells volen que ens afonem i al final, la gent, avorrida, haja de vendre la terra per a construir. No sé si ens votarà, però almenys ho he intentat i li he amollat el discurset. Aquesta és l'única forma que tenim de guanyar el país, cal explicar-lo i lligar al present el fets del passat, s'ha d'aconseguint guanyar la confiança de les persones, una a una. És una faenada, sí, però no tenim una altra alternativa.