Philip Roth (La contravida)

Seguisc amb Philiph Roth i el seu personatge Zuckerman, en aquest cas amb el volum La contravida. El principi -encara no he passat de la plana 60- és un ganxo brutal d'aquells que decideixen un combat de boxa per ko. És una pena que cap editorial s'haja atrevit a traduir els títols de Philip Roth publicats abans que La Magrana ens fera arribar amb el nou mil·leni les novetats d'aquest autor nord-americà.

Philip Roth (Zuckerman)

Hi ha més literatura en les poc més de 100 planes d'Elegia que en el 90% de les novetats en català que s'han publicat enguany. Malauradament, la nostra literatura és un apèndix -només cal veure la política de traduccions- del que es publica en castellà. Collonades com La pesca del salmó al Iemen o Indecisió et fan pensar en la gent que dirigeix les editorials. Com és possible traduir dos llibres-fem com els esmentats, que d'ací un any ningú els recordarà, mentres que no disposem encara en la nostra llengua de la trilogia de Zuckerman? Després de llegir Zuckerman et reafirmes en una idea que fa temps et persegueix. Literatura es sinònim de Fins que et trobi, d' Una dona difícil, de Zuckerman....