Opinions sobre http://www.pagina26.com/

on un poquet moderats, posen "Comunitat Valenciana

Un miracle! Tal i com estan les coses, és un miracle que s'emprenguen iniciatives així

tant de bo hi puguera haver un Pàgina26 q fora diari i en paper.

La llengua és molt correcta, i q ningú em malinterprete, però és massa correcta. Per molt q no pose PV, quan la gent comence a llegir els aquest/s, els -eix i tot això...ja sabeu q diran. Qui vullga agafar mercat en valencià, a gent q majoritàriament és analfabeta i q quan senten alguna coseta diferen rabien, ha de pensar-se molt bé quin model lingüístic cal q empre, i parle sempre dins de la correcció

Encara els noms dels carrers......

La notícia hui a Información

Ya era hora» es la respuesta mayoritaria ofrecida por los vecinos de las calles de Calp con nombres franquistas a la pregunta realizada por el ayuntamiento al respecto de si apostaban o no por el cambio de la nomenclatura actual. El «ya era hora», por tanto, ha sido un sí rotundo a la sustitución de los nombres y se ha visto traducido en una encuesta telefónica con un 35% de apoyo.
El 15% de los residentes de las calles Generalísimo, José Antonio, Paternina y 18 de julio han creído en cambio que la nomenclatura

Me cague en la Renfe

Este matí, a les huit, ja estava amb el pal i poal, vinga netejar casa -poca broma,que són dos-cents metres de pis, i a banda, la planta baixa. A les 9 passades havia llançat al lavabo com a 10 poals d'aigua, havia tret la pols de l'escala i estava amagant la màquina que trau lluentor al pis (=terra). Un poc més tard, sona el mòbil i una veu a l'altre banda, informa del cacau que hi ha a l'estació de Sants. Res, anul·la el viatge, perquè l'Euromed de les 7 del matí encara no ha eixit.. i el seu qui sap quant. Tinc la planta al meitat del corredor, els sofàs de qualsevol manera, el dinar al foc, vaig tot suat....Cague en la Renfe, hui hauré de dinar per quatre. Adéu dieta.

Itàlia, Itàlial (Maria)

Necessite que Maria, una xica de Castelló que viu a Itàlia -i que en alguna ocasió ha deixat algun comentari a la bitàcola- es pose en contacte amb mi.

enricgiligonzalez@gmail.com


Gràcies.

Cau la grossa.... i no és Nadal

A l'estiu tot el món viu

He estat molt embolicat els darrers dies ì la bitàcola ha pagat la meua absència. Feia ja no sé quant que no escrivia res. Massa dies, la veritat, des què la vaig obrir l'octubre o novembre del 2005, probablement -si deixem l'estada l'any passat a la Toscana- aquest ha estat el periode de major inactivitat. Tot un rècord. Haguera pogut redactar alguna entrada, perquè hi ha hagut un seguit d'esdeveniments polítics que han animat la vida a casa nostra. Qui ho havia de dir, al juliol, en ple estiu! Pla ha provocat un terratrèmol a l'anunciar que no tornarà a encapçalar la llista del Pspv-Psoe. Dies abans, Jordi Sevilla era cessat com a ministre i tot apuntava que el seu destí era liderar els socialistes. Compromís ha esclatat amb la designació del representat d'aquesta formació al consell d'administració de Canal 9. Esquerra i País ha decidit convertir-se en un partit polític i agreuja encara més la crisi d´Eu. Mentrestant, s'han constituït les corporacions provincials -ahir la d'Alacant, dies arrere la de Castelló. I la vida segueix, i aquesta bitàcola també ha d'anar fent el seu camí, encara que ara estiga molt embolicat -penge l'entrada i més vaig que estem fent obres de reforma a un pis.

Per què ens guanyen? (vot romanés)

Ho explicàvem en aquesta entrada : 117 romanesos amb dret a vot apareixen censats a la seu de Càritas de la ciutat de Castelló. Els ciutadans d'aquell país, que podien participar en les passades eleccions municipals perquè Romania forma part des d'enguany de la Unió Europea, havien de fer explícit aquest desig. El termini expirava en les darreres de gener -o durant els principis de febrer, ara no ho recorde. Segons explicava la premsa, el nombre de ciutadans romanesos que demanaren el dret a vot va ser molt baix, si atenem la importància demogràfica a les comarques del nord -els mitjans parlen de 40.000 ciutadans d'aquesta nacionalitat que conviuen entre nosaltres. Una volta passada les eleccions, aquesta setmana m'arribà el butlletí que trau el BLOC en un poble de la contornada. En un article, una ciutadana romanesa que formava part de la candidatura valencianista explica els fets que es van viure en aquest municipi durant la jornada electoral. El PP anava amb furgonetes a buscar ciutadans d'aquest país -inscrits abans al cens, perquè d'una altra forma no hagueren pogut votar- i segons la rumorologia, es va pagar a tant cada vot. En aquesta vila, de la qual no podem esmentar el nom, es calcula que van votar més de 250 romanesos. Com que el nombre d'inscrits va ser molt baix, i encara així, molts no anaren a votar, imagineu-vos qui va estar darrere movent els fils en la gran majoria dels casos. En aquest municipi, els conservadors foren, de manera clara, l'opció preferida pels ciutadans i el vot romanés ajudà -sense cap mena de dubte- a donar la majoria absoluta. Tot és ben legal, mentres que no es demostre el contrari -acompanyar els romanesos a incriure's per a poder exercir el dret a votar, portar-los al col·legi electoral, etc... Pot haver algun cas on l'alcaldia sí que haja estat aconseguida de forma poc clara, però, com vam explicar en aquesta entrada i en aquesta, hi ha una maquinària electoral engreixada que funciona a la perfecció. Ah, i s'ha tornat a posar en marxa perquè ara s'apropen les estatals. Alerta, perquè en el futur -2011- el vot romanés serà més important.

El traspàs de Rodalia (Panella)

Fa una estona he sentit un tall de veu de Josep Maria Panella per Ràdio 9. Calia un Compromís, els vots del BLOC havien de ser més útils que mai, era urgent que la nostra veu se sentira a les Corts. Panella demanava el traspàs del servei de Rodalia al País Valencià -nota de premsa ací- i ha aprofitat per a recordar la clàusula Camps . Això sí, cal que tinguem un finançament com toca per a fer-nos càrrec dels trens. En el tall, Josep Maria ha recordat la necessitat de crear una línia de rodalia que unisca la ciutat de Castelló amb el Baix Maestrat, així com també Gandia amb Dénia i es millore la connexió entre Xàtiva i Alcoi. Des de fa no sé quants anys el BLOC demana la creació d'una línia de rodalies que unisca el Baix Maestrat amb la Plana -hem de dir que també EU ha defés aquest plantejament. Els mitjans de per ací sempre es feien eco de la proposta i ara, gràcies a tindre presència a les Corts, la notícia també apareixerà a les ràdios i la premsa escrita en les seccions de Comunidad Valenciana. El treball dels diputats nacionalistes a les Corts ajudarà a normalitzar la presència mediàtica del valencianisme i així les nostres propostes arribaran a més ciutadans.


Nota. Ara mateix a la portada de Vilaweb podeu llegir aquesta notícia (penjada a les 14:40) en què es parla sobre el traspàs de Rodalia a Catalunya. Aquest diari ha estat incapaç d'afegir a la informació la proposta de BLOC en què es demana la cessió d'aquest servei a la Generalitat. Sense comentaris.

Adéu Vilaweb (II)

L'amic Pere Meroño, arran de la decisió que vaig prendre dies arrere, es dirigeix públicament a Vicent Partal, director de Vilaweb. Partal, en aquesta entrada, respon les preguntes que Pere li planteja i exposa la seua opinió de l'afer. Qui sap quina haguera estat a casa nostra la història d'internet si Vicent Partal -i supose que més persones, el nom de les quals ignore- no hagueren llançat Vilaweb. Recorde quan em vaig connectar a internet, allà per l'any 98 o 99, i vaig descobrir Vilaweb, que de seguida es va convertir en el meu portal de referència, en el portal de referència per a la nostra comunitat lingüística, perquè Vilaweb és molt més que un diari a internet. Ara mateix, gràcies a Vilaweb que va obrir el camí, fa goig veure altres propostes, com Directe.cat, creat no farà encara tres mesos. No fa tampoc gaire, abans de Nadal, va nàixer El Singular Digital. A banda, existeixen altres opcions, que fan la seua des de fa alguns anys, com E-notícies o Racó Català, etc.. Des del País Valencià, i supose que no sóc l'únic, sentim enveja -no sé si sana- davant aquesta oferta variada de mitjans digitals, a banda de les versions en internet de diaris de papers. Nosaltres només disposem -en castellà- de Panorama Actual, perquè Parlem està crionitzat i Ara o mai va passar a millor vida.

L'aposta per les bitàcoles que van fer a Vilaweb ha servit per a democratitzar el diari, perquè els lectors també el fem -en part- amb la nostra opinió. La televisió, les entrevistes que es realitzen, també han esperonat la competència a oferir aquest servei i fan encara més atractiu Vilaweb. Ara bé, com a valencià, passe fam perquè trobe poca informació relacionada amb el meu país. Vaja, si no m'alimentara en una altra banda, fa temps que em no trobarien ni els ossos. Vilaweb va trigar molt en informar del nou Consell, com vaig comentar ací: Europa Press s'havia fet ressò de la notícia al final de la vesprada i fins al sendemà s'ignorà el nou Govern valencià, el meu Govern -encara que jo no els vote. L'oblit de la signatura del Decret de Nova Planta, del 300 aniversari d'aquella data va ser simptomàtic. Dimecres, per exemple, no ha aparegut cap informació relacionada amb el País Valencià -he deixat un comentari a Pere en aquest sentit. Dic jo que alguna cosa haurà passat al País Valencià que mereixeria l'interés dels lectors de Vilaweb.... No són fets casuals, gairebé cada dia es repeteix la mateixa cançoneta. Entenc que la majoria de lectors de Vilaweb siguen catalans -només cal veure la gent de manté les bitàcoles- perquè la situació sociolingüística del País Valencià és coneguda per tothom: si ens fixem en la publicitat, difícil es veure un baner valencià -a excepció de Bromera-, etc, etc.. Per aquesta raó, si no ens donen peixet, és ben difícil que ens trobem identificats amb un diari en el qual se'ns bandeja.

El problema no és exclusiu de Vilaweb -i això que a Vilaweb, en comparació amb la resta de mitjans digitals, el País Valencià encara trau el cap alguna volta - perquè aquesta mateixa sensació es repeteix amb altres productes que pretenen abastar tot el domini lingüístic. Temps arrere em confesava el director d'una revista catalana que no venia gairebé res al País Valencià i li retornaven els números de la seua publicació. Normal, vaig pensar jo, perquè en un any de vida de la revista encara no has entrevistat cap escriptor valencià ni cap músic valencià, mentres que no tens problema a traure en portada a un senyors de Barcelona que canten en castellà.. Així, amb aquest tracte que rebem, els pocs que podem estar interessats com vols que te la comprem?

Philip Roth (La contravida)

Seguisc amb Philiph Roth i el seu personatge Zuckerman, en aquest cas amb el volum La contravida. El principi -encara no he passat de la plana 60- és un ganxo brutal d'aquells que decideixen un combat de boxa per ko. És una pena que cap editorial s'haja atrevit a traduir els títols de Philip Roth publicats abans que La Magrana ens fera arribar amb el nou mil·leni les novetats d'aquest autor nord-americà.

Esquerra i País (La construcció del BLOC)

Fa un parell de setmanes des d'EiP s'anunciava que es deixaria d'assistir a les reunions de la direcció d'EU, controlada per Marcos i el sector dur del PCPV. Si el passat març es barallava, per a després de les eleccions, el possible relleu del Josep Bort, diputat provincial, dies arrere, malgrat que la gran majoria dels regidors del partit judicial volien la continuïtat de Bort, es va decidir que fóra Jesús León, de Manises, qui ocupara aquest càrrec. Segons informa L-EMV, EiP es vol constituir en formació política, una volta finalitze l'estiu, amb l'objectiu de convergir amb el BLOC. La notícia, però, és contradictòria perquè es parla de la creació d'un nou partit que dins d'Eu tindria una relació directa, com el PC, amb la direcció.

La informació, al cap i a la fi no fa més que apuntar les diferents línies que EiP pot prendre en els propers mesos, tot depén de les circumstàncies. Així, la tria del candidat al Congrés per València serà clau en el futur de la coalició: des de la direcció es vol substituir la diputada Isaura Navarro, d´EiP, i qui sap si aquesta decisió serà l'espurna que faça esclatar EU. Segons L-EMV, des del corrent es pretén, juntament amb el BLOC, construir al País Valencià una formació semblant a Iniciativa. És evident que aquesta proposta no serà rebuda amb aplaudiments pels nacionalistes perquè això significaria situar ideològicament el BLOC en l'espai que ocupava l'antiga UPV durant els darrers anys 80 i principi dels 90. En cas que es produira un trencament a EU, caldria veure la capacitat de la direcció i la militància del BLOC a l'hora d'integrar, a mitjà termini, EiP com a partit dins de la formació nacionalista. Les tensions internes dins del BLOC serien evidents perquè els nouvinguts probablement serien el corrent majoritari, sempre, és clar, que no se'n creen de nous dins de la formació valencianista i, açò és tota una incògnita, en la mesura que EiP aconseguisca arrossegar el màxim possible de militants d'EU si finalment es produeix el trencament. Quanta gent té EiP? Si aquest procés que avancem fóra un èxit, en un termini no massa llarg el BLOC probablement tractaria d'atraure les restes d´Unió Valenciana i partits -com ONV- que marxaren de la formació regionalista i convertir-se en el pal de paller del nacionalisme valencià. Per a completar aquesta operació, només restaria integrar ERPV, però aquesta opció resulta impensable ara mateix.

Cees Nooteboom (Perdut el paradís)

Viatjo per compensar una pèrdua. Tothom que hagi escrit un llibre alguna vegada sap de què parlo. És una forma de comiat i, per tant, sempre una forma de dol. Un, dos anys has viscut amb determinades persones, els has posat nom que després no feien per a ells, els has fet patir o riure, t'han fet patir o riure, i després els has aviat, cap a la immensitat del món. Esperes que els vagi bé, que tinguin prou alè pe a continuar existint durant un temps. Els has deixat sols, però el sentiment que tens és que són ells els qui t'han deixat sol. Sol en una estació abandonada del que antigament havia estat el Berlín Est. Encara et parlen. Durant dos anys s'han parlat entre ells, i tu els has escoltat. La qüestió, de fet, és on comença una cosa. Si la primera paraula va sortir de mi, la segona també va ser meva