Per què ens guanyen? (vot romanés)

Ho explicàvem en aquesta entrada : 117 romanesos amb dret a vot apareixen censats a la seu de Càritas de la ciutat de Castelló. Els ciutadans d'aquell país, que podien participar en les passades eleccions municipals perquè Romania forma part des d'enguany de la Unió Europea, havien de fer explícit aquest desig. El termini expirava en les darreres de gener -o durant els principis de febrer, ara no ho recorde. Segons explicava la premsa, el nombre de ciutadans romanesos que demanaren el dret a vot va ser molt baix, si atenem la importància demogràfica a les comarques del nord -els mitjans parlen de 40.000 ciutadans d'aquesta nacionalitat que conviuen entre nosaltres. Una volta passada les eleccions, aquesta setmana m'arribà el butlletí que trau el BLOC en un poble de la contornada. En un article, una ciutadana romanesa que formava part de la candidatura valencianista explica els fets que es van viure en aquest municipi durant la jornada electoral. El PP anava amb furgonetes a buscar ciutadans d'aquest país -inscrits abans al cens, perquè d'una altra forma no hagueren pogut votar- i segons la rumorologia, es va pagar a tant cada vot. En aquesta vila, de la qual no podem esmentar el nom, es calcula que van votar més de 250 romanesos. Com que el nombre d'inscrits va ser molt baix, i encara així, molts no anaren a votar, imagineu-vos qui va estar darrere movent els fils en la gran majoria dels casos. En aquest municipi, els conservadors foren, de manera clara, l'opció preferida pels ciutadans i el vot romanés ajudà -sense cap mena de dubte- a donar la majoria absoluta. Tot és ben legal, mentres que no es demostre el contrari -acompanyar els romanesos a incriure's per a poder exercir el dret a votar, portar-los al col·legi electoral, etc... Pot haver algun cas on l'alcaldia sí que haja estat aconseguida de forma poc clara, però, com vam explicar en aquesta entrada i en aquesta, hi ha una maquinària electoral engreixada que funciona a la perfecció. Ah, i s'ha tornat a posar en marxa perquè ara s'apropen les estatals. Alerta, perquè en el futur -2011- el vot romanés serà més important.

Esquerra i País (La construcció del BLOC)

Fa un parell de setmanes des d'EiP s'anunciava que es deixaria d'assistir a les reunions de la direcció d'EU, controlada per Marcos i el sector dur del PCPV. Si el passat març es barallava, per a després de les eleccions, el possible relleu del Josep Bort, diputat provincial, dies arrere, malgrat que la gran majoria dels regidors del partit judicial volien la continuïtat de Bort, es va decidir que fóra Jesús León, de Manises, qui ocupara aquest càrrec. Segons informa L-EMV, EiP es vol constituir en formació política, una volta finalitze l'estiu, amb l'objectiu de convergir amb el BLOC. La notícia, però, és contradictòria perquè es parla de la creació d'un nou partit que dins d'Eu tindria una relació directa, com el PC, amb la direcció.

La informació, al cap i a la fi no fa més que apuntar les diferents línies que EiP pot prendre en els propers mesos, tot depén de les circumstàncies. Així, la tria del candidat al Congrés per València serà clau en el futur de la coalició: des de la direcció es vol substituir la diputada Isaura Navarro, d´EiP, i qui sap si aquesta decisió serà l'espurna que faça esclatar EU. Segons L-EMV, des del corrent es pretén, juntament amb el BLOC, construir al País Valencià una formació semblant a Iniciativa. És evident que aquesta proposta no serà rebuda amb aplaudiments pels nacionalistes perquè això significaria situar ideològicament el BLOC en l'espai que ocupava l'antiga UPV durant els darrers anys 80 i principi dels 90. En cas que es produira un trencament a EU, caldria veure la capacitat de la direcció i la militància del BLOC a l'hora d'integrar, a mitjà termini, EiP com a partit dins de la formació nacionalista. Les tensions internes dins del BLOC serien evidents perquè els nouvinguts probablement serien el corrent majoritari, sempre, és clar, que no se'n creen de nous dins de la formació valencianista i, açò és tota una incògnita, en la mesura que EiP aconseguisca arrossegar el màxim possible de militants d'EU si finalment es produeix el trencament. Quanta gent té EiP? Si aquest procés que avancem fóra un èxit, en un termini no massa llarg el BLOC probablement tractaria d'atraure les restes d´Unió Valenciana i partits -com ONV- que marxaren de la formació regionalista i convertir-se en el pal de paller del nacionalisme valencià. Per a completar aquesta operació, només restaria integrar ERPV, però aquesta opció resulta impensable ara mateix.