dimecres, 4 de juliol del 2007

Adéu Vilaweb (II)



L'amic Pere Meroño, arran de la decisió que vaig prendre dies arrere, es dirigeix públicament a Vicent Partal, director de Vilaweb. Partal, en aquesta entrada, respon les preguntes que Pere li planteja i exposa la seua opinió de l'afer. Qui sap quina haguera estat a casa nostra la història d'internet si Vicent Partal -i supose que més persones, el nom de les quals ignore- no hagueren llançat Vilaweb. Recorde quan em vaig connectar a internet, allà per l'any 98 o 99, i vaig descobrir Vilaweb, que de seguida es va convertir en el meu portal de referència, en el portal de referència per a la nostra comunitat lingüística, perquè Vilaweb és molt més que un diari a internet. Ara mateix, gràcies a Vilaweb que va obrir el camí, fa goig veure altres propostes, com Directe.cat, creat no farà encara tres mesos. No fa tampoc gaire, abans de Nadal, va nàixer El Singular Digital. A banda, existeixen altres opcions, que fan la seua des de fa alguns anys, com E-notícies o Racó Català, etc.. Des del País Valencià, i supose que no sóc l'únic, sentim enveja -no sé si sana- davant aquesta oferta variada de mitjans digitals, a banda de les versions en internet de diaris de papers. Nosaltres només disposem -en castellà- de Panorama Actual, perquè Parlem està crionitzat i Ara o mai va passar a millor vida.

L'aposta per les bitàcoles que van fer a Vilaweb ha servit per a democratitzar el diari, perquè els lectors també el fem -en part- amb la nostra opinió. La televisió, les entrevistes que es realitzen, també han esperonat la competència a oferir aquest servei i fan encara més atractiu Vilaweb. Ara bé, com a valencià, passe fam perquè trobe poca informació relacionada amb el meu país. Vaja, si no m'alimentara en una altra banda, fa temps que em no trobarien ni els ossos. Vilaweb va trigar molt en informar del nou Consell, com vaig comentar ací: Europa Press s'havia fet ressò de la notícia al final de la vesprada i fins al sendemà s'ignorà el nou Govern valencià, el meu Govern -encara que jo no els vote. L'oblit de la signatura del Decret de Nova Planta, del 300 aniversari d'aquella data va ser simptomàtic. Dimecres, per exemple, no ha aparegut cap informació relacionada amb el País Valencià -he deixat un comentari a Pere en aquest sentit. Dic jo que alguna cosa haurà passat al País Valencià que mereixeria l'interés dels lectors de Vilaweb.... No són fets casuals, gairebé cada dia es repeteix la mateixa cançoneta. Entenc que la majoria de lectors de Vilaweb siguen catalans -només cal veure la gent de manté les bitàcoles- perquè la situació sociolingüística del País Valencià és coneguda per tothom: si ens fixem en la publicitat, difícil es veure un baner valencià -a excepció de Bromera-, etc, etc.. Per aquesta raó, si no ens donen peixet, és ben difícil que ens trobem identificats amb un diari en el qual se'ns bandeja.

El problema no és exclusiu de Vilaweb -i això que a Vilaweb, en comparació amb la resta de mitjans digitals, el País Valencià encara trau el cap alguna volta - perquè aquesta mateixa sensació es repeteix amb altres productes que pretenen abastar tot el domini lingüístic. Temps arrere em confesava el director d'una revista catalana que no venia gairebé res al País Valencià i li retornaven els números de la seua publicació. Normal, vaig pensar jo, perquè en un any de vida de la revista encara no has entrevistat cap escriptor valencià ni cap músic valencià, mentres que no tens problema a traure en portada a un senyors de Barcelona que canten en castellà.. Així, amb aquest tracte que rebem, els pocs que podem estar interessats com vols que te la comprem?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per mi has encertat de ple, Enric. La situació que denuncies és una veritable llàstima, perquè aquests mitjans han preferit l'àmbit nacional al lingüístic i això, que és totalment legítim i fins i tot normal donada la situació, ens hauria de fer reflexionar sobre el fet de que ens estan fent la faena als valencians. Si ens aconformem amb Vilaweb, si ens aconformem amb un Avui amb notícies del País Valencià,... No crearem mai res. No serem mai res amb eixa actitud sucursalista que pot ser equiparable amb aconformar-se amb un El País amb edició valenciana.

Molta sort amb el teu nou blog (o bloc o com es diga).

Bel·la Txao ha dit...

Des d'Igualada, un ciutadà normal (preinternauta, això sí) troba a faltar que algú informi, no ja de fites o coses importants des del punt de vista valencià, sinó de la mera existència de lligams plusquamprovincials amb Castelló, València i Alacant. el "divide et impera", als que ens l'han aplicat, els ha funcionat, per ara. Jo, per banda meva, ja fa mesets que tinc els favorits tupits de portalets valencians i començo a participar de la il·lusió d'una certa sincronia amb l'espai públic valencià (del qual ho ignorava tot): que si el malaurat InfoTV, que si ANNA, que si l'Avanç, el nou Pàgina26... Sé que no cobreixo tot l'arc ideològic, però per començar m'és ben igual. M'agrada pensar que som part d'una mateixa cosa, sense posar-li nom, si cal...
Salut