La pregunta m'ha deixat descol·locat -i si us explique el lloc, més encara. M'ha dit si havia penjat les banderes per Sant Jordi. Este és el País Valencià real, el de la gent que no sap res d'Almansa. Li he explicat que el 25 d'abril feia 300 anys de la batalla d'Almansa, i com a conseqüència d'aquell fet, l'antic Regne de València va ser esborrat del mapa, va desaparéixer. M'ha tornat a preguntar per les banderes que havia penjat al balcó de casa. Li he contestat que la bandera amb el blau és l'oficial del País Valencià, mentres que la bandera de les quatre barres, era el símbol dels reis de la Corona d'Aragó i apareix -li he posat un exemple- en la frontera de l'estació de València o fins a les darreries dels setanta -he pensat en l'entrada de l'amic Josep Blesa- en l'escut del València CF.
Finalment, abans d'anar-me'n, he deixat de banda la cançoneta historicista i he anat a allò que ens interessa: Vicent, les taronges se'ns queden damunt de l'arbre perquè els que ens governen no fan res per l'agricultura, ells volen que ens afonem i al final, la gent, avorrida, haja de vendre la terra per a construir. No sé si ens votarà, però almenys ho he intentat i li he amollat el discurset. Aquesta és l'única forma que tenim de guanyar el país, cal explicar-lo i lligar al present el fets del passat, s'ha d'aconseguint guanyar la confiança de les persones, una a una. És una faenada, sí, però no tenim una altra alternativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada