Per què guanyen?

Ho vam tractar d'explicar quatre entrades més avall. El comentari d'Inés anava en en la mateixa línia. A Almassora érem 24 persones -crec- per als diferents col·legis, una per mesa; a Castelló, segons Inés, només 60 i escaig persones del BLOC, una per a cada col·legi. Cal que la gent s'involucre, que s'implique, o ens guanyaran -com sempre- i per golejada. Dilluns parlava amb el nou diputat del BLOC a les Corts per aquesta circumscripció i el seu missatge era clar: cal fer partit. Així que si estàs llegint aquesta entrada, ens votes i no eres afiliat, ja pots córrer i emplenar una butlleta perquè el BLOC i el País Valencià et necessita. El racista i ultraconservador de Sabino Arana va crear el PNB fa poc més de cents anys: el PNB va ser durant bona part del segle XX el referent del poble basc. Pujol es va llançar a la construcció d'un partit que aplegara diferents sensibilitats nacionalistes i aquesta organització ha estat fonamental en els darrers 25 anys de la història de Catalunya. El BNG és la suma de partits diversos, units perque cal treballar per Galiza. El BLOC et necessita perquè sense tu mai tindrem el país que tots somiem, perquè si no ens dius el que penses mai sabrem quina és la teua opinió sobre allò que t'afecta i, d'aquesta manera, millorar el nostre discurs. Perquè sense BLOC mai tindrem País Valencià, perquè sense partits polítics els països no existeixen. No et demanem que ho dónes tot, però sí que ens recolzes i tractes de llançar-nos un cable quan ho necessitem. Vinga, no t'ho penses més, afilia't -o fes-te simpatitzant.

AC (No estàs sol)

La primera agresión de la que tiene constancia este diario se produjo en torno a las doce de la noche del sábado a escasos 45 metros del aparcamiento del campus universitario. Al grito de «hijos de puta» , un grupo de cinco personas «de unos veinte años de edad y aspecto normal» agredió a A. M., de 27 años de edad, y a A. C., de 31 años, militante de la organización juvenil del Bloc y miembro del Consell Nacional de la formación. Al primero le dieron un puñetazo en el ojo que le provocó una contusión; al segundo, le tiraron al suelo y le propinaron varias patadas, como consecuencia de las cuales presenta contusiones en el vientre y en el costado y tuvo que recibir un punto en la nariz, según relató a este diario un portavoz del Bloc Jove conocedor de la situación.

La misma fuente señaló que los dos afectados recibieron «un trato horrible» en la Ciudad de la Justicia, donde acudieron a presentar una denuncia después de los hechos. «Les trataron como delincuentes en vez de como víctimas y les obligaron a cambiar de lengua pues, según les dijeron, por la noche no tienen traductores de valenciano» , explicó.

Publicat a Levante-El Mercantil Valenciano dilluns 7 de maig del 2007.

5 de maig (manifestació a València)

Al Pont d'Aragó ens sorprén l'autobús del BLOC que va en direcció a Mestalla. Més avant, al carrer de Xàtiva topete amb Jordi, que passa a tota velocitat. Em pense que és ell, però va tan ràpid que no li dic res. Arribem a la Plaça de Sant Agustí i ens dirigim a la furgoneta del BLOC. Fuset,des de dins, reparteix banderes del partit i mans amb el lema Adéu Pp. En una taula, situada damunt de la vorera, trobes la piruleta del BLOC i no sé si també camises. No he estat massa hàbil per a fugir, així que abans que puga reaccionar, me trobe repartint banderes i mans. Comença la manifestació i xarrem amb gent de Carcaixent. Més tard deixe el grup i parle, primer, amb la gent de Xilxes, i una estoneta després amb AC. Per allà que passa Sareta, a tota velocitat i reparteix besets per a tots. Ens trobem a Colom, açò s'acaba, almenys per a nosaltres. De tornada, agafem el metro perquè estem cansats de passejar. Dins del transport públic, pense en el que pot passar a la nit, quan la gent se'n vaja del concert. Des de fa anys que el sendemà els diaris informen de galtades, corregudes i agressions.

El trage i la corbata (Sobre la presentació de Compromís)

Tres d'entrades més avall us parlava de l'acte de presentació de Compromís a la ciutat de Castelló. Torne al tema del trage i la corbata perquè dóna joc. El 1987, ara fa vint anys, bona part de la gent de l'antiga UPV es trobava ideològicament més propera als postulats que defén Eu. Anar, aleshores, en trage i corbata, haguera estat poc menys que impensable. Només cal veure les fotos de l`època, amb bona part de la militància nacionalista amb una barba que no tenia res a envejar a la de Homeini. Amb açò no vull dir que el BLOC i Eu siguen formacions radicalment distintes, perquè això no és tampoc del tot cert: hi ha coincidències en la defensa i valoració d'allò públic, en la protecció del medi, en un major autogovern, en una política més democràtica, participativa i acostada a la gent del carrer. En diferents entrades de Rafael Castelló en adonem que hi ha un part de l'electorat d'amdós formacions que és intercanviable. Ara bé, fóra estúpid no veure les diferències evidents, i deixaré a banda les divergències ideològiques. El trage i la corbata és el símbol més visible de la transformació que ha viscut una part de la militància nacionalista, probablement aquells col·lectius que trauen uns millors resultats electorals i han aconseguit eixir de la marginalitat. Aquesta gent que fa 20 anys no haguera portat trage i corbata, arriba un moment en què canvia el xip. Eixes persones, que poden no haver batejat els fills, veuen que cal anar a les processons, perquè ens hem de fer veure, cal que ens coneguen... perquè la senyora Vicentica ens ha de votar, i si cal, s'ha d'anar a ca la senyoreta Vicentica a donar-li el sobre amb la papereta. Qui parla de processons, diu també presentacions falleres, de reines de les festes, gaiates i actes del mateix estil que s'estenen de nord a sud del país. Ja són ganes de dedicar-li hores el cap de setmana a esdeveniments d'aquest tipus, però un butlletí i notes de premsa no són suficients. Cal baixar a l'arena, arromangar-se i posar-se la roba de faena: el trage i la corbata

Marina for president (Presentació de Compromís a Castelló)

Ahir al vespre, a la ciutat de Castelló, Compromís pel País Valencià va presentar la candidatura autonòmica per aquesta circumscripció electoral. Durant l'acte es va fer palés les diferències, evidents i clares, entre els dos principals socis de la coalició electoral. Poc abans de l'hora prevista d'inici, van fer acte de presència dos persones que encapçalaran la candidatura del BLOC per Almassora: amb trage i corbata -evidentment, comprats a botigues de comerç just- i sabates de pell de cocodril -fetes, com no podia ser d'una altra manera, a partir d'exemplars que moren a causa de l'avançada edat- provocaren alguna incomoditat entre el sector obrer que s'aixopluga dins EU. L'apoteosi vingué durant el discurs de senyor Durà, membre de diferents col·lectius republicans. A per la tercera -república espanyola, és clar. El personal del BLOC es va alçar i durant minuts i minuts no deixà d'aplaudir la proposta. Finalment, la frase genial d'aquest representant de la societat civil, a l'hora d'elogiar la cap de llista de la coalició i que no posem en dubte: Marina Albiol seria una gran presidenta d'Espanya. És clar que sí, però és que alguns no volem presidents ni presidentes d'Espanya: volem presidents i presidentes de la Generalitat, i a ser possible, presidents o presidents d'un País Valencià que forme part de la Unió Europea i tinga el seu representat a les Nacions Unides. I és que malgrat repetir trenta vegades País Valencià, el nostre país i altres referències semblants, molts al cervell segueixen tenint el mapa d'Espanya