Les tres de la vesprada. Amb un mocador es protegeix de la neu que impacta contra la seua cara. Es trauria els guants i es mossegaria les ungles, però fa tant de fred que segueix caminant sense cap destinació. El cor a cent per hora, els llavis serrats, els ulls que fiten qualsevol home que s'acosta. Els temps, que passa inexorable, l'arrossega cap a l'aeroport. El bitllet, crema dins la bossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada