La meua primera dona, Anna, em va enganxar amb Susan. Vaig haver de fugir del pis a tota velocitat, davant la pluja d'objectes que em llançava. L'havia coneguda a la universitat, a Anna. Ens vam embolicar en una festa i des d'aleshores vam ser inseparables. Susan era un dolç que a crits demanava ser mossegat, cap home s'haguera pogut resistir al seu encant. El divorci em va costar perdre la casa i una de diners que no us pense explicar. Una volta es va descobrir la història, l'aventura amb Susan es va acabar en poc temps. Tal volta només m'interessava mentres enganyava la meua dona. No ho sé.
Amb Beth tot va ser més senzill. Jo m'havia embolicat amb Carol i ella tenia una aventura amb un advocat que vivia a la part alta de la ciutat. No volia els pocs diners que tenia perquè en tenia de sobra amb els doblers d'ell. Què és l'amor? Tu penses que em pots preguntar açò a estes hores de la nit, amb el pet que porte. De veritat que el material que filmeu servirà després per a un film? Sà possible. Qui m'havia de dir que un dissabte, calent i passat de coca, un parell de penjats em farien este tipus de preguntes. L'amor és una malaltia que es guareix amb els mesos. A tot estirar tres anys, una volta es moren les hormones responsables de l'enamorament. Al principi tot és bonic: flors, regals, el sexe que acabes de descobrir. Però després la rutina ho envaeix tot.
Els hòmens no estem fets per a la monogàmia i el que diga que no té ganes de clavar el piu en una figa que no siga la de la seua dona és un porc mentirós. Ei, però això ho trauràs de veritat en el reportatge que fareu? Quina imatge de cafré que donarà, caguen la mar. Joe, un altre vodka doble. Com et deia, Philip. Has dit que et deies Philip, no? Mira, no m'hauria d'haver casat mai amb Anna perquè al cap d'un any ja no la suportava. És que com deia el meu iaio, el matrimoni és el funeral de l'amor. Quanta raó tenia l'home. Però de veritat voleu fer un film que és dirà Les voreres de Nova York o esteu de broma?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada